"Mentre matemàticament surtin el números, lluitarem fins al final per aconseguir la salvació"
Va començar la temporada formant part de la plantilla del Súria, però una lesió greu al genoll va fer que hagués de deixar-ho. Després del pas de Miki per la banqueta, ara és el seu torn per intentar salvar l'equip del descens. Parlem amb Edu Maqueda.
Vivies a Barcelona abans d'instal·lar-te a Súria, jugant amb el Fortpienc de Segona Terriorial i després passant per diferents equips de la comarca com el Súria, el Sant Pau, el Joanenc i el Cardona. T'has trobat amb alguna diferència de jugar allà que aquí per la comarca?
La veritat és que amb les dues temporades que vaig jugar al grup d’ allà, no vaig tenir prou per dir-te que si hi ha més nivell allà o aquí. Crec que hi hauran equips bons i de mes fluxos i equips que fan temporades bones com a tot arreu.
Quasi tots aquest anys has jugat al Súria, aconseguint dos ascensos consecutius els teus dos primers anys. La temporada 93/94 de Tercera a Segona i la 94/95 de Segona a Primera. Quin dels dos recordes amb especial emoció?
Tots dos són de molt bon record per a mi, per què sent el primer any que jugues en un club i aconseguir l'ascens va ser una passada i el segon amb el bon ambient i el bons jugadors i l'harmonia que teníem, varem poder aconseguir tornar a pujar de categoria. Amb el que costa de puja,r varem aconseguir dos de consecutives.
L'any 2004 pateixes la teva primera lesió al genoll, i no tornes a jugar durant 4 anys. Com recordes aquell moment? Què et va fer trigar aquest anys a tornar?
Doncs la veritat és que va ser molt dur perquè amb el que m’agrada el futbol, mai havia tingut res tan greu. Ho vaig passar malament l'aspecte de pensar que no jugaria mai més. Doncs el naixement de la meva segona filla i l'estar una mica més amb elles és el que amb va refredar una mica.
I aquesta temporada, l'any de la inauguració de la gespa artificial, et tornes a trencar, decidint deixar-ho definitivament.
Doncs sí, l'any tant esperat que és el de la instal·lació de la gespa artificial, em torno a trencar els lligaments del altre genoll, i amb els dos genolls operats i l'edat que ja no perdona, faig un cop de cap i deixo definitivament el futbol.
Parlant de la gespa artifcial. Us devia fer molta il·lusió aquest canvi de superfície no?
Si, no t’enganyaré. La veritat és que tots el jugadors i la gent que està vinculada al club esta molt il·lusionada amb la instal·lació de la gespa artifical. Després d'uns quants anys lluitant per a què l' instal·lessin, al final ha costat, però ja és una realitat, i la veritat és que ha quedat un camp molt ben parit.
Durant les obres, que van ser a principi de temporada, on entrenàveu? Els partits que jugaveu a casa on els jugàveu?
Al principi de la pretemporada va ser un caos. Entrenàvem com podíem, gràcies a la associació de veïns d'un barri que ens varen deixar utilitzar els vestidors i la pista de futbol sala del barri que si no, no se com ho hauríem fet per entrenar tots el equips del club i, també un dia per setmana per equip, anàvem a entrenar al camp del Valls de Torroella quan ens deixaven, tot s’ha de dir.
I tot els partits de pretemporada, com els de començament de lliga, els hem jugat a camp contrari. Per això tots els equips del club juguen tants partits ara a casa.
Ha estat difícil habituar-vos a la gespa artificial?
La veritat és que no ha estat tant difícil com em pensava, però carrega molt més i cansa més i per això, els que tenim una edat ja costa atrapar la pilota un cop ve envelada.
Aquest és el segon cop que agafes l'equip en una situació delicada, una l'any 2007/2008 aconseguint salvar la categoria i ara aquesta temporada. Com va ser la situació d'aquell any? Quines diferències trobes respecte d'aquesta temporada?
Aquell any la cosa era casi a principi de temporada, era la 8ª jornada i no s’havia guanyat encara cap partit i amb la gent que i va posar un parell de nassos i lluitant tot l’any vàrem poder salvar la categoria el últim partit de lliga a casa i contra el líder.
La diferència que hi ha amb aquest any és que tota la temporada hem estat últims, i l’altre no, estàvem segons o tercers per la cua i encara veies una mica de llum. Aquest any és més complicat perquè queda poc i som els últims, i veus els altres que puntuen de mica en mica.
A falta de de 11 partits de lliga (33 punts), us trobeu a 15 punts de la salvació, però amb un partit pendent davant la Pirinaica que anàveu guanyant per 1 gol a 0. Veus temps per intentar remuntar la situació?
Sí. Mentre matemàticament surtin el números, hem que pensar que si, i lluitarem fins al final per aconseguir-ho.
Com veus anímicament a la plantilla?
La plantilla anímicament està decidida a deixar-se la pell per intentar la salvació. I que cada dia d'entrenament som 18 o 19 entrenant.
Creus que el fet de no haver entrenat "en condicions" per les obres de la gespa, ha influenciat a trobar-vos en aquesta difícil situació?
Sincerament crec que si que les obres han estat una part molt gran de la situació que estem passant ara, perquè no és el mateix jugar una setmana si, una no al teu camp, que 9 de consecutives a camp contrari, amb el que costa guanyar punts a fora de casa.
També s’ha de ser realista que al igual també estaríem amb aquesta situació si la temporada hagués iniciat amb el camp ja fet. Però la veritat no ho crec així.
Una mica de mala sort si que heu patit. Heu tingut contra les cordes als dos primers classificats de la lliga en els partits que us varen enfrontar a ells a casa.
Sí, la veritat és que si que hem tingut una mica de mala sort en algun partit com comentes. Amb el dos primers practicant un bon futbol, però sense cap tipus de recompensa, i el dia del Navarcles que, guanyant per 3 gols a 1 i al final empatem.
És el que té el futbol, que quant estàs en aquesta dinàmica i estàs a baix, tens la mala sort de que has de tenir 5 ocasions per marcar mig gol, i els altres et fan un sense arribar. Però el futbol es així d'injust.
Per acabar, quins equips veus més forts de la lliga? Quin t'ha agradat i quin t'ha decebut més? Hi ha algun equip que t'hagi sorpès?
Els equips que m’han agradat més aquesta temporada han estat el Can Parellada, el Joanenc i el Marganell. L'equip que més m’ha decebut i va líder, és el Sallent; no m’agrada el seu estil de joc però reconec que té els seus fruits.
I per sorprendre'm ha estat l'Òdena.
Moltes gràcies i molta sort en la teva tasca.
Res. Gràcies a vosaltres per aquesta entrevista.